Kyrandia

Paraules senyalades no poden ser negades

El fill de l’Einstein

How To Write An Application Letter 015b

http://www.mve.hu/?what-is-plagiarism What Is Plagiarism

Application Essay Writing Service

visit Type My Paper Online

http://axemplate.com/?buy-essay-online-cheap Buy Essay Online Cheap

Comment Relancer La Croissance Dissertation

Doctoral Degree No Dissertation

Culture Of Scotland Dissertation

http://www.kelleher.northwestern.edu/?a-level-english-essay A Level English Essay Això és progrés.

visit Viagra Comprar Viagra Generico

Tot costa molt

Need Help In Essay Writing

Crucible Essay

http://gravitateonline.com/writing-custom-paper/ Writing Custom Paper

http://www.docomomoiberico.com/?essay-on-moral-values Essay On Moral Values

Research Paper On Genetically Modified Food La qualitat d’un article, al igual que la qualitat d’una conversa, depèn en gran part de l’alçada de mires dels temes que s’hi parli. Mirar al sol i apartar la vista del dit que l’assenyala és difícil, i saber llegir els temps que corren per fer els debats adequats, i parlar amb qui cal de com solucionar la els reptes dels nostres temps, és el que ens separarà de la irrellevància. Però ja ho deia el Guardiola, que tot costa molt…

Best Professional Resume Writing Services Nyc

Sissi

here Tcp Phd Thesis

http://www.ediblecommunities.com/content/?custom-writing-on-mouthguard Custom Writing On Mouthguard

http://abstinc.com/develop-research-proposal-phd/ Develop Research Proposal Phd

Columbia College Chicago Admissions Essay

http://www.ardanradio.com/anaya-california-dissertation-doctoral-francisco-san/ Anaya California Dissertation Doctoral Francisco San

http://www.imvuoutfits.com/?dissertation-on-nokia-crm Dissertation On Nokia Crm Tant en la teva llengua com en la nostra, el si no no és cap lloc, i tu, de la que es diu que erets una avançada al teu temps ens veus amb simpatia, i segurament brillaran els ulls al saber com ha canviat el món i segur . No et diré que no, però entre tantes coses si ens veiessis de debò mesuraries des de la teva aristocràtica regla i sota la teva distant actitud aquest dia i fins i tot veuries amenaçada la posició de privilegi. Tothom és qui és. Tot pel poble, des del poble, cap aquí viren les coses. Si no ens enganyen, és el nou mirall des del que hauríem de veure-ho tot. Però sobretot, princesa Sissí, perquè no estàs viva. Ets morta i el temps és nostre. I tant tu, com els nostres errors passats, i sobretot els èxits, història, greuges i miracles queden enrere. Mira el que vulguis noia, però recorda que la lluita és per no oblidar. Concretament, el que vam fer en vida.

Doctoral Thesis On International Business

Kyrandia

English Creative Writing Essays

http://www.epi-bg.org/?dissertation-ionesco-chaises Dissertation Ionesco Chaises

http://www.smn.gob.hn/?custom-resume-writing-the-objective Custom Resume Writing The Objective

http://www.taxi-cambodia.com/what-does-cialis-taste-like/ What Does Cialis Taste Like , els artistes que van fer del seu blog una eina i encara animen els seus personatges, fins i tot gent que ha deixat la droga i ha escrit la seva experiència cada dia, trobareu per la xarxa. I tot això pel gratuït preu de fer-se una compta i escriure-hi si es vol. La gent està plena de sorpreses. Benaurats els que posseïren posseeixen o posseiran un blog perquè sort serà de la seva banda.

http://www.sephiroth.it/?physics-homework-help Physics Homework Help

Bajanades de la magra llet.

http://oisp.hcmut.edu.vn/?college-personal-statement-essay College Personal Statement Essay Crec que ens volen fer creure que el assumpte del treball es basa en la eterna discussió de l’ou i la gallina, tergiversat a dos conceptes més entortolligats com feina i la formació. Com si hi hagués discussió. Poca broma que n’hi ha. Si encara discutissim què va ésser primer, si la feina o la iniciativa, com volent buscar una explicació a la fallida final… Com si aquí no es generés feina real després de l’alça del maó per culpa de ser un pais ple de paletes. Com si la formació no fos quelcom inherent a la feina a la que s’aplica. I mentrestant un sistema universitari que forma però aboca. Falta d’eficiència en dirien alguns. Ja em direu… I mentrestant es fa una reforma laboral que incentiva l’acomiadament fàcil i escanya la vida laboral. Tu, no seré jo un entès, però al veí del costat l’anaven a prejubilar als 55 anys fa ben poquet. Aquí passa alguna cosa. Perquè les facilitats que dona l’estat a la iniciativa pròpia son poques.

http://www.essc.unt.edu/index.php?1666 Homework Help Volume Vaja, que algú ho havia de dir.

http://www.fkbv.uni-mb.si/?professional-resume-for-mba-admission Professional Resume For Mba Admission  

Paid Writing Assignments

Quan ets president i plegues.

click Find Dissertations Online Yale Com son aquests dies! Es més que possible imaginar com plega un treballador, i més
en aquests dies de destrucció de feina, i com és d’improbable imaginar-se com plega una figura pública com un president per molt que es desitgi. Màxim si el president és el del Barça.

http://www.nfz-lublin.pl/?phd-dissertation-help-vs-dissertation Phd Dissertation Help Vs Dissertation S’acaba una era, començarà una lliga. M’imagino al
Laporta arribant al despatx amb la capsa de cartró, típica escena d’acomiadament,
posant en uns pocs centímetres cúbics anys, fotografies i papers. Per
les darreres potser li val un USB, i pels anys, encara que, boig com està el món quatre més
quatre facin set, s’alegrarà potser de no haver de carregar tant de pes
i sobretot, de haver deixat el club molt millor que quan va arribar.
Quants records han de venir al seu cap. Quants em venen a mi:

http://www.socio.msu.ru/?logical-order-of-presentation-in-essay Logical Order Of Presentation In Essay Recordo que fa set anys hi havia un club a Barcelona
on piloteta no
entrava ni empenyent-la amb la ma, ni empenyent-la amb ampolles de JB i
caps de porc, on faltaven quartos, on la secció de futbol era la riota
quan el nom del club porta la lletra f davant de tot, on el president
duia a la deriva una institució que semblava tornar irremeïablement als
temps abans del segón adveniment de Cruyff acompanyat de una taqueta
anomenada S.A, en una
època on ningú es preguntava què volia dir polititzar un club i el
Reial Madrid s’emportava la lliga a la última jornada sense arrabassar
la victòria moral a aquella miraculosa Reial Societat de Denoueix, i es
permetia el luxe de fer fora al seu entrenador per a portar un
portuguès que pocs cops havia passat d’ésser segón entrenador. Qüestions
de librillo.

David K Evans Doctorial Dissertation 1966 També
recordo una campanya electoral on ballaven noms i noms de futbolistes i
entrenadors que retornarien al Barça la seva dignitat. També recordo
que els que ara fan txin txin per la derrota del Laportisme nepotista
cantaven a la seu de campanya el Laporta president, Catalunya
independent
. Em fa mandra recordar gaire més. I si hagués
de resumir els set anys posteriors, mandrós de mi, ho faria amb tres
eslògans: Del "Aquest any sí,
passant pel "s’acaba una lliga, comença una era", acabant per
"l’escrivint la història" d’ara. Ara el club del que parlava al principi
del paràgraf es diu Futbol Club Barcelona i sí que el coneix tothom.

Dissertation Report On Mutual Funds El major mèrit de Laporta és que marxarà i no
s’enrecordaràn d’ell en una bona temporada. En campanya s’ha parlat de
deute però no de pèrdues, d’expansió i no de recuperació. Amb la UVI
econòmica a casa d’altres. Ja no es parla ni de violència ni de
publicitats a la samarreta. Avuí dia, els fums estàn pujadíssims i amb
raó, el prestigi pels núvols i no mengem perdius per tendència
autodestructiva. Se’ns omple la boca parlant de idees buides de
contingut com la politització de un club i s’evita parlar de conceptes
com campanya electoral, que contenir, contenen poques lletres, però com a
poc mig milió d’euros, xifres de Benedito. 

http://www.nfz-lublin.pl/?professional-dissertation Professional Dissertation Ja
se sap que no tot han estat roses i violes, i la prova son els escàndols
i les informacions que van dur a les dimissions. Emilio Castelar digué
un cop, mig segle abans del naixement del club que
va ésser el centre del món, que Todo cargo gratuito es inmoral, y
quien
no cobra se lo cobra
. Ho cito perquè Laporta marxarà deoxamt la
sensació que Gaspart i Núñez van deixar al partir, i suposo que
anteriors presidents que no conec: de negocis, comissions i malversació.
No m’ho crec tot. No em crec res, i em sembla que tota veritat dita en
alt és mentida, senzíllament perquè si el Barça o cap club important no
reportés res als qui manen, ningú hi voldria dedicar el seu temps. 

Master Thesis Proposal Ai Ara, en Pedrusco, persona que he de reconèixer
que no volia que guanyés, té el gran repte d’oblidar la rancúnia cap a
la nèmesi i procurar aprendre una miqueta de la seva experiència.
Governar el Barça és una altra manera de governar Catalunya, i igual que
tot poder adquirit pel poble (en aquest cas el poble culé) erosiona.
Manar es basa en perdre padrins, guanyar enemics i arrossegar punyetes,
per a portar a bon port una idea. S’aguditza la cosa al Barça, més que
un club també per la seva capacitat de forçar situacions com un procés
electoral després de guanyar una Champions. El Sandro haurà d’intentar
contentar a tothom, i que no li creixin Sandros ni Giralts. No puc
desitjar res més que bona sort i felicitar per la victòria, però malgrat
la feina ben feta l’estalvia de conquerir el present i el futur inmediat, haurà
de treballar dur per a mantenir la línia.

http://www.sephiroth.it/?evolution-of-the-thesis-phd-comics Evolution Of The Thesis Phd Comics Jo,
des d’aquestes línies, em declaro un Laportista confés i agraït.
Catalunya necessitava i necessita un home del seu perfil si pretén ser
quelcom més universal del que pot adquirir una regió. I al meu parer,
Laporta des del Barça ha defensat en el seu temps la dignitat i els drets d’un païs amb
molt més seny que els mitjans i els polítics. Es pot no agradar amb un discurs, però  no es pot enganyar, o anar sempre allà on bufa el vent. I aquestes coses no
se les pot recriminar ningú. El temps el tractarà millor, i si
desapareix de la vida pública, al 2016 podrà aparèixer a les eleccions
igual que ara fa el Núñez, amb el cap ben alt i essent recordat com el
que és… Qui ho diria.

De l’estaca a Itaca

Dimecres. Ja està. Ha valgut la pena. 15 tongades d’examens
després dels meus inicis dubitosos plens d’ errades i fulls estripats segueixo igual de barbamec – curiosa
paraula per cert – foradant fulls per a ficar-los en arxivadors que no tornaré a obrir, amb les assignatures a la butxaca, lliure de la
responsabilitat de l’estudiant i lliure per a estimbar-me en la
realitat.

Si anteriorment heu seguit el bloc,
sabreu que avuí dia ja hauria d’ésser enginyer (tècnic, no enganyaré a ningú). No encara,
malauradament. He de confessar que malgrat em graduï en un parell de
setmanes, he ajornat la consecució del paperet en favor del meu treball o
tesina de final de carrera. El fet ha aixecat una miqueta de
perplexitat entre companys de classe i biblioteca.

Ho
parlava amb companys: Què representa tal cirereta d’un pastís de tres
pisos i cinc anys? És un postre de mal gust que ens el hem d’empassar
per marxar del restaurant universitari per a probablement tornar l’abans
possible per a fer un màster-mós o un tiberi de segon cicle? És la última fulleta
de menta que ens empassarem abans d’esclatar?
(tampoc hi ha gaires
opcions al carrer). O quelcom que podem fer per a gaudir-ne de la
experiència i dur el coneixement adquirit cap a alguna cosa La pregunta
resultà retòrica al cap i a la fi, i per cortesia ningú digué el que
pensà igual que jo callí mentre em perdia en temps verbals incòmodes.

Suposo que si ells em diguéssin tota la seva veritat
sentiria un discurs semblant a: Treu-t’ho de sobre ja, acaba com abans
millor i amb el que trobis. Et penses que et servirà a la vida laboral o
en la teva formació? Això és un llast per al teu proper any que
probablement perdràs. L’any que vé tancaràn moltes portes i ara que tot
canvia a Bolònia i podem sortir amb un títol que probablement serà
obsolet en temps express és hora d’afanyar-se i guanyar-se un bon lloc
en l’escalafó educatiu.

Suposo que si jo els
digués el que penso amb franquesa els diria que prendre cada repte com
si fos una astella o una estaca a arrencar-se amb violència és passar
desapercebut, capficat en l’evasió i en no en l’enfrontament amb tota
oportunitat presentada. Que s’ha d’estimar el que un fa. Que les coses
han d’acabar quan finalitzi el seu procés, i no quan una data t’ho
imposi, ja que tota feina feixuga acabada a corre cuita és subsceptible
de sospita d’ultratge. El formigó no endureix a voluntat. I que el temps
emprat en fer alguna cosa de la que se’n pugui treure un profit, no és
temps perdut, encara que el fruït d’aquest deixi tanta bona voluntat en
un error.

Per a gustos, els colors. Si llegeixes
primer l’argument dels meus amics i després el meu probablement quedi
d’un romanticisme de caire meravellós. Arguments llegits en ordre
invers, un regust de cruesa assenyada que denota certa veritat en el
fons. Com importa tenir la darrera paraula i què poc importa el debat
quan els assumptes es resolen amb una barreja de voluntat i convicció,
resultant la veritat i el model a seguir si hi ha hagut èxit. I igual que tenir la última paraula és el que et dóna un regust de veritat en un debat, acabar una feina de la millor manera suposo que compensarà amb una sensació semblant a tenir la raó.

Què més
dóna, fa dies que he escrit tot això, i tenia ganes deixar constància de
una decisió que només deixa constància de certa inseguretat sobre el que he fet.

Reivindicació atleta.

Dur corrent vint quilòmetres.

En una mitja marató tothom qui l’acaba guanya.

No és una paradoxa ni un topic dir que el primer respecta a l’últim com si fos el millor.

Sobretot és una lluïta contra la ment. La ment sempre va endarrerida del cos, perquè tendeix a defensar la integritat física. Per això tiba més una ment poc convençuda que un bessó al llindar de la pujada. És infantil una ment fatigada, igual que un nadó cansat abans de dormir. Sigui de 5, de 10, de 15 o de 20, hi ha un moment en que t’avisa que no podràs, que encara  que seria millor esmunyir-te entre la gent i abandonar el dorsal. En aquells moments arrossegues el cap com si fos una llosa

És una satisfacció inscriure’m en una cursa, rebre dorsal i obsequi, sortir a correr per l’asfalt on en unes hores els peus i no els vehicles governaràn i recorrer al ritme propi,

Suposo que si hagués de dir com correr, recomanaria bon calçat i ritme propi.

El bolero de Ravel

 

Una de les peces més majestuoses de la música clàssica del segle XX és també una expressió per a anomenar a algú o quelcom pesat o repetitiu. Jo la faig servir sovint, suposo perquè la meva avia tenia i té la costum de dir-la.

I passa el que passa, que poc a poc la vida d’un s’allunya del bloc on s’hi sol passar hora i escaig per a enganxar un post a la mínima bufada de vent. Llavors sembles mort, acabat i només t’escriu un robot -afalagador, perquè m’ha espamejat tot el bloc – per explicar-te sobre sandàlies i les meravelles del Office.

Però aquest bloc és el Bolero de Ravel. Cíclic, amb més o menys força, acompassat el millor que pot i sobretot, de marcats intèrvals. Potser ara sona una simfonia fluixeta, però ja queda menys per al forte…

tacar

Serà perquè en les poques estones que disposo, m’he enviciat de nou a
Cheers i m’ha donat per imaginar que si els allotjaments son com
tabernes on els clients fent la fila que facin son els blocs que beuen
la birra dels posts en una mena de confiat autoservei al més pur estil
La Ovella Negra, Blocat deu ésser un antre majúscul, un dels més grans.

No
és que el servei vagi mancat d’encant. Té l’encant just dels llocs
humils, sense gaires floritures, cosa d’agraïr per salubritat. Però,
vist de una manera enginyeril, la estructura del garito, sense
estar mal fet, presenta problemes de resistencia que ja han superat el
Estat Límit de Servei i s’apropen al Estat Límit Útil, pobres. Mentre
passo les estones, de tant en tant miro les esquerdes en aquell sostre 
que fa temps que hem tocat i auguro que amb l’aplicació de materials més
ferms i millors estructures, tant en estètica com en durabilitat, més
d’un pensaria que ja no es fan les coses com abans.

Suposo que
aquest bareto es va convertint cada cop més en un d’aquells llocs
que s’amaguen en les ciutats on les paraules o la casualitat t’hi poden
portar. Malgrat per aquí sempre hi ha puesto, el senyor Mayday
Malone de torn sap que ja no impressionaria a ningú repartir pamflets
sobre les noves possibilitats de anar ebri amb el producte de la terra.
De fet, qui pot dir que va sereno avuí dia? I les multinacionals… el
producte vingut de fora… m’ha faltat temps per atacar al mateix yanki
que va possibilitar l’establiment. 

 

« Older posts

© 2016 Kyrandia

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php