Kyrandia

Paraules senyalades no poden ser negades

Shuma

És una mica trist haver de dir que escric aquestes línies engrescat per una proposta llegida a Hacesfalta
en motiu del dia internacional de la dona, que va ser dilluns passat i
no per iniciativa pròpia. Millor això que el full en blanc, si se’m
permet dir, i encantat de participar, pel fet de col·laborar, i per allunyar una mica tanta previsibilitat als escrits del bloc.

Jo, igual que tu, que gaudeixo de una situació
privilegiada per a viure en unes contrades on els drets de la dona ja
s’han reivindicat prou fins i tot per a quasi arribar a la certa
equitat entre sexes, no he hagut de veure més que en el relat d’altri els casos de maltractament representant de moment el nostre pitjor llast. Cert és que podriem estar millor, cert és que a altres
llocs s’està molt pitjor. Certa és la deriva inconformista que ens ha
dut fins aquí i que amb sort ens durà a l’equilibri. Per això, si vull
parlar de injustícies, em limitaré a fer-ho del poc que he vist, que és a fora i és subjecte a la pròpia impressió.

Shuma:
A certs llocs del mon vol dir vergonya social, cridada amb una veu
profunda i amb un matís ronc i profund, acompanyada gestualment d’un moviment
vertical de dos dits des de la templa a la barbeta, i que suposa senyal
acusativa de penediment. Qualsevol acte impropi del que se suposa digne
o "recte" en societat pot ésser sensible a la gesticulació. És basa
aquest concepte crec que en defugir o faltar a les tradicions del
Ramadàn, però també s’extrapola sovint  segons vaig apreciar.

Malgrat ésser dona, quan no ets ni del lloc ni del
context, escoltar aquesta paraula trencant l’esverat silenci de
carrer només pot  avergonyir pel fet de veure atacada la pròpia
discreció al fer-te notar socialment. En absolut taca la dignitat
com a les dones autòctones d’allà on vaig anar, que abaixen el cap, fent sentir un pes a
sobre barreja de humiliació, penediment i por per a no deshonrar la
memòria familiar. Aquest mot representa la pressió social de fallar a
uns principis davant  tothom. Uns principis que et fan vestir, actuar,
relacionar-te i viure de una manera totalment condicionada dintre de
aquella presó que és la realitat on no pots sortir. 

La
shuma ens mostra un graó que delimita qui pot accedir a unes
possibilitats i qui no pot. Evidencia  que la interpretació que es té
de una societat on homes i dones convivint és la de la desigualtat i la
imposició, basant-se en la interpretació de uns textos que, pel que he
sentit i observat, no semblen dir això. La shuma deixa, com resa aquell grafitti de Martorell, quelcom semblant a "El meu silenci, la teva comoditat"   

Suposo que no cal parlar de l’Islam o de cap religió, de l’Alcorà o de la correcció de les convencions socials per dir que posar shuma’s o equivalents per faltes d’actitud
personals, falta de respecte entre persones, puniment per actituds poc
cíviques o per a tot allò creïble en censura seria  just. Però no
shuma’s que enalteixin la voluntat de uns sobre altres, homes sobre
dones, en aquest cas.  És el que crec, és el que escric. 



4 Comments

  1. “No estàs autoritzat a publicar aquest contingut”

    grrrr

    “El codi de seguretat no és el correcte”
    :_____(

  2. Ara va i se’m publica….. klsklffzbjfbkldlhkdhlkds

    El que deia, a vere si ara va. Se m’ha esborrat el que t’havia escrit :___( Després torno a comentar!

  3. És que blocat funciona sota una plataforma desactualitzada i perduda per sempre, utilitzada en els temps dels antics anomenada Lifetype, i de tant en tant fa aquestes coses rares :S.

  4. uuuh… previsibilitat. Per això no serà. 😀 A Kyrandia pot passar de tot, des d’enviar la iaia a per aipots fins a parlar de la teoria conspiranoica del Villarato.

    Seré breu perquè tantes vegades se m’ha esborrat ja… No coneixia la “shuma”. Intuïa el concepte però no el significant. No vull frivolitzar amb el tema, és seriós i me n’alegro del post 🙂 La veritat és que jo crec que en la igualtat, però sempre des de la diferència entre homes i dones. No crec, per tant, en discursos com, per exemple, “per un regidor, una regidora a l’ajuntament”. La veritable paritat arribarà quan no tinguem en compte el gènere, sinó el savoir faire de la persona triada democràticament…!

Comments are closed.

© 2017 Kyrandia

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php