Serà perquè en les poques estones que disposo, m’he enviciat de nou a
Cheers i m’ha donat per imaginar que si els allotjaments son com
tabernes on els clients fent la fila que facin son els blocs que beuen
la birra dels posts en una mena de confiat autoservei al més pur estil
La Ovella Negra, Blocat deu ésser un antre majúscul, un dels més grans.

No
és que el servei vagi mancat d’encant. Té l’encant just dels llocs
humils, sense gaires floritures, cosa d’agraïr per salubritat. Però,
vist de una manera enginyeril, la estructura del garito, sense
estar mal fet, presenta problemes de resistencia que ja han superat el
Estat Límit de Servei i s’apropen al Estat Límit Útil, pobres. Mentre
passo les estones, de tant en tant miro les esquerdes en aquell sostre 
que fa temps que hem tocat i auguro que amb l’aplicació de materials més
ferms i millors estructures, tant en estètica com en durabilitat, més
d’un pensaria que ja no es fan les coses com abans.

Suposo que
aquest bareto es va convertint cada cop més en un d’aquells llocs
que s’amaguen en les ciutats on les paraules o la casualitat t’hi poden
portar. Malgrat per aquí sempre hi ha puesto, el senyor Mayday
Malone de torn sap que ja no impressionaria a ningú repartir pamflets
sobre les noves possibilitats de anar ebri amb el producte de la terra.
De fet, qui pot dir que va sereno avuí dia? I les multinacionals… el
producte vingut de fora… m’ha faltat temps per atacar al mateix yanki
que va possibilitar l’establiment.