Kyrandia

Paraules senyalades no poden ser negades

El bolero de Ravel

 

Una de les peces més majestuoses de la música clàssica del segle XX és també una expressió per a anomenar a algú o quelcom pesat o repetitiu. Jo la faig servir sovint, suposo perquè la meva avia tenia i té la costum de dir-la.

I passa el que passa, que poc a poc la vida d’un s’allunya del bloc on s’hi sol passar hora i escaig per a enganxar un post a la mínima bufada de vent. Llavors sembles mort, acabat i només t’escriu un robot -afalagador, perquè m’ha espamejat tot el bloc – per explicar-te sobre sandàlies i les meravelles del Office.

Però aquest bloc és el Bolero de Ravel. Cíclic, amb més o menys força, acompassat el millor que pot i sobretot, de marcats intèrvals. Potser ara sona una simfonia fluixeta, però ja queda menys per al forte…



2 Comments

  1. Va, que això ho resucites amb un parell de post i un passeig per la blogesfera.

  2. Mestre Bobbin, agafi’s tot el temps del món per fer un solo de teclejat i posteig al blocpuntcat aquest. Ja arribarà l’hora del forte, suposem.

    No vulgui ser com aquells músics comercials, que cada dos dies treuen single nou a la ràdio, que el Bad Romance, el Telephone i l’Alejandro -ara blasfemaré, ho sento- comencen a ser el “bolero de Ravel” del segle XXI. Ni tampoc aspiri a ser flor d’un dia, com la cançó d’Estrella Damn. A poc a poc, com els Belle&Sebastian, que des del 2006 s’ho estan pensant per treure nou disc. Qualitat vs. quantitat. O no?

Comments are closed.

© 2017 Kyrandia

Theme by Anders NorenUp ↑

css.php