Dur corrent vint quilòmetres.

En una mitja marató tothom qui l’acaba guanya.

No és una paradoxa ni un topic dir que el primer respecta a l’últim com si fos el millor.

Sobretot és una lluïta contra la ment. La ment sempre va endarrerida del cos, perquè tendeix a defensar la integritat física. Per això tiba més una ment poc convençuda que un bessó al llindar de la pujada. És infantil una ment fatigada, igual que un nadó cansat abans de dormir. Sigui de 5, de 10, de 15 o de 20, hi ha un moment en que t’avisa que no podràs, que encara  que seria millor esmunyir-te entre la gent i abandonar el dorsal. En aquells moments arrossegues el cap com si fos una llosa

És una satisfacció inscriure’m en una cursa, rebre dorsal i obsequi, sortir a correr per l’asfalt on en unes hores els peus i no els vehicles governaràn i recorrer al ritme propi,

Suposo que si hagués de dir com correr, recomanaria bon calçat i ritme propi.