Crec que ens volen fer creure que el assumpte del treball es basa en la eterna discussió de l’ou i la gallina, tergiversat a dos conceptes més entortolligats com feina i la formació. Com si hi hagués discussió. Poca broma que n’hi ha. Si encara discutissim què va ésser primer, si la feina o la iniciativa, com volent buscar una explicació a la fallida final… Com si aquí no es generés feina real després de l’alça del maó per culpa de ser un pais ple de paletes. Com si la formació no fos quelcom inherent a la feina a la que s’aplica. I mentrestant un sistema universitari que forma però aboca. Falta d’eficiència en dirien alguns. Ja em direu… I mentrestant es fa una reforma laboral que incentiva l’acomiadament fàcil i escanya la vida laboral. Tu, no seré jo un entès, però al veí del costat l’anaven a prejubilar als 55 anys fa ben poquet. Aquí passa alguna cosa. Perquè les facilitats que dona l’estat a la iniciativa pròpia son poques.

Vaja, que algú ho havia de dir.