Arxiu de l'autor: bobbin

us heu passat per la pedra el kyrandia. spamitzeu això Tweet

Ho faré breu, a mode de comunicat, perquè tant escriure com començar m’ha fet pensar que de fet, això no és important. M’agrada la política. M’agrada llegir llibres i diaris, xerrar amb qui no em badalli a la cara i … Continua llegint →

Darrerament viatjant pel metro de can fanga, vaig veient les diverses versions de l’anunci del partit polític Esquerra Republicana de Catalunya, si és que encara s’en diuen així. Surt gent que ha fet coses i no se n’està de dir-les. … Continua llegint →

Crec que ens volen fer creure que el assumpte del treball es basa en la eterna discussió de l’ou i la gallina, tergiversat a dos conceptes més entortolligats com feina i la formació. Com si hi hagués discussió. Poca broma que … Continua llegint →

Doncs ja tinc ganes que surti el nou cd i toquin al BAM Tweet

Com son aquests dies! Es més que possible imaginar com plega un treballador, i més en aquests dies de destrucció de feina, i com és d’improbable imaginar-se com plega una figura pública com un president per molt que es desitgi. … Continua llegint →

Feia temps que no escrivia un post parlant de música, i ganes precísament no me’n faltaven. Suposo que és l’esperit de denúncia i reivindicatiu és el que em porta a dedicar unes línies a tres dels àlbums que han arribat … Continua llegint →

Dimecres. Ja està. Ha valgut la pena. 15 tongades d’examens després dels meus inicis dubitosos plens d’ errades i fulls estripats segueixo igual de barbamec – curiosa paraula per cert – foradant fulls per a ficar-los en arxivadors que no … Continua llegint →

Dur corrent vint quilòmetres. En una mitja marató tothom qui l’acaba guanya. No és una paradoxa ni un topic dir que el primer respecta a l’últim com si fos el millor. Sobretot és una lluïta contra la ment. La ment … Continua llegint →

  Una de les peces més majestuoses de la música clàssica del segle XX és també una expressió per a anomenar a algú o quelcom pesat o repetitiu. Jo la faig servir sovint, suposo perquè la meva avia tenia i … Continua llegint →